La pena de presó: resocialització o càstig?

Després de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola (1978), es feia necessària la creació d’un nou codi penal que s’adaptés a la nova situació jurídica del país aprovant-se, el 23 de novembre de 1995, el nou Codi Penal, anomenat “Codi penal de la Democràcia “. Dit codi penal va establir la pena de presó com una pena orientada a la reeducació i reinserció social del condemnat, tal com estableix un dels principis fonamentals de la nostra Constitució. Aquesta idea que la pena de presó anava destinada a la reeducació i reinserció del condemnat, va ser plasmada a través de tres decisions transcendentals: límit mínim de la pena de presó, límit màxim d’aquesta pena i un sistema d’individualització de la seva execució.

Aquest codi penal establia, com a límit màxim de la pena de presó per a aquell condemnat per diversos delictes dels anomenats greus, com a màxim 30 anys reclòs en un centre penitenciari.

Posteriorment s’aprova la LO 7/2003, de mesures per al compliment íntegre i efectiu de les penes, amb la intenció que els condemnats per determinats delictes greus es quedin més temps a la garjola i en condicions més costoses. Així el límit màxim s’amplia a 40 anys de presó, aplicant-se en aquells supòsits en què el condemnat ho sigui per dos o més delictes i, almenys dos d’ells, tinguin previstes una pena de presó superior a 20 anys.

Amb la nova reforma del codi penal (LO 1/2015) que entrarà en vigor el proper 1 de juliol de 2015, s’instaura l’anomenada pena de presó revisable, culminant així un procés d’enduriment de diverses conductes delictiva considerades com a greus.

El condemnat a aquesta pena passarà en un centre penitenciari un mínim de 25 a 35 anys. Després dit període de reclusió es valorarà el seu pronòstic de reinserció. Si és favorable, quedarà en llibertat i, en determinats casos, sota una llibertat vigilada posterior. Si per contra el seu pronòstic és no favorable, seguirà reclòs al centre penitenciari fins transcorregut com a mínim, dos anys, que serà quan tornarà a avaluar-se de nou el seu pronòstic de reinserció.

En conclusió podem afirmar que, si en els inicis del Codi Penal de la Democràcia de 1995 la pena de presó es va instaurar amb una finalitat de reeducació i reinserció social, després de la reforma del 2003, quan el condemnat a un delicte greu només podia abandonar la presó després de 35 anys de reclusió, aquesta finalitat va quedar lluny de l’objectiu del seu instauració, quedant total i definitivament anul·lada amb la nova reforma penal i la introducció de la pena de presó revisable, responent aquesta pena únicament als objectius del càstig i la reclusió del condemnat.

Susana Vicente – Sòcia Quatre Advocats